Durant els últims anys, el parlament de la UE ha estat preparant canvis a la directiva europea sobre drets d’autor en el mercat únic digital. Aquesta reforma actualitza la directiva europea del 2001, que uniformitza aspectes i excepcions de les lleis de drets d’autor a tota Europa, i els seus objectius clau son en termes de protecció de les publicacions de premsa, cercant reduir els beneficis fets per plataformes d’Internet i els creadors de contingut. En principi, busca fomentar la “col·laboració” entre aquests dos grups i donar-los proteccions. A la pràctica, però, ha trobat una oposició considerable tant per activistes com per diverses empreses i personalitats.
De les propostes específiques de la directiva han guanyat notorietat l’article 11, que vol donar drets d’autor directament a editors de premsa que cedeixen l’ús de les seves publicacions juntament amb plataformes d’Internet com les notícies en línia, i sobretot l’article 13, on els llocs web que contenen principalment continguts enviats per usuaris se n’haurien de fer responsables, en comptes dels usuaris mateixos. Aquesta última proposta exigeix als proveidors de serveis la responsabilitat d’evitar la disponibilitat de treballs específics en les seves plataformes, que hagin estat identificats pels propietaris dels drets d’autor, i actuar per a treure’ls i que no tornin a circular. Com en totes les directives de la UE, tant les llicències com les excepcions s’hauran d’implementar nació a nació. (Extret de Directiva sobre drets d'autor en el Mercat Únic Digital).
L’article 11 és reminscent del “canon AEDE” que es va implantar a Espanya el 2014. La llei incloïa que Google News pagués a diversos mitjans de comunicació que es podien accedir a través de la plataforma, i el que va passar és que Google va deixar de donar suport al país, es va deixar el canon en suspens i s’ha estat reformulant de diverses maneres, on cap d’elles ha funcionat (Nuevo intento de imponer el canon AEDE: piden a Menéame 2,5 millones de euros al año). No hi ha garanties de que no es repeteixi la mateixa situació a nivell europeu.
L’article 13 és més preocupant, i es el que més oposició s’ha trobat. Per evitar la disponibilitat de treballs específics, actuar expeditivament a treure’ls, i demostrar que “els seus millors esforços” s’han fet per evitar la seva disponibilitat futura, el que es demana en la pràctica per a complir aquests requisits implica monitoritzar i filtrar tot el contingut de la xarxa. Deixant de banda les implicacions d’aquesta exigència, no existeix la tecnologia per a fer a aquest treball amb precisió, per la gran complexitat que suposa determinar si un contingut incompleix o no. Les companyies que ja tenen filtres automàtics són gegants com YouTube i Facebook, que son notoris pels seus múltiples casos d’eliminació de continguts legals, cosa que apunta que certs tipus de continguts patirien censura sistemàtica (la nuesa femenina a Facebook n’es un exemple: Facebook veta los desnudos de mujeres pero no los de hombres). A més, les companyies que no tinguin ja implementats aquests filtres haurien de complir amb l’exigencia igualment, i això pot causar que moltes plataformes subcontractin la mateixa tecnologia de filtratge que fan servir els gegants d’internet o directament prohibeixin la circulació de continguts d’usuari per a evitar aquest cost. En cualsevol cas, l’eliminació d’alternatives només donarà més poder a companyies que ja en tenen massa. Després de la redacció inicial es van incloure excepcions i casos especials on no s’apliqui l’article, però per a poder qualificar com a excepció els proveidors de serveis haurien de complir unes restriccions que no aborden el problema de donar més dominància a les grans companyies.
És interessant també observar quins grups de pressió hi ha a favor i en contra d’aquest article. Inicialment es va presentar l’oposició com grans companyies tecnològiques que no volien perdre privilegis. No obstant, YouTube s’ha acabat posicionant a favor d’aquest article (Article 13: YouTube CEO is Now Lobbying for upload filters), i les grans discogràfiques son de les companyies que més pressió han fet en el seu suport (
Legacy Copyright Industries Lobbying Hard For EU Copyright Directive... While Pretending That Only Google Is Lobbying), apart de les companyies tecnològiques que es volen lucrar amb la venta de les tecnologies que ara serien necessàries (There Was Heavy Tech Lobbying On Article 13... From The Company Hoping To Sell Everyone The Filters). D’altra banda, el fundador de la wikipedia i el creador de la web s’han oposat a aquest article des del primer moment (Article 13 of the EU Copyright Directive Threatens the Internet).
Com a resposta, a Europa hi ha convocades diverses movilitzacions: el 21 de març, les versions alemanya, danesa, txeca i eslovaca es faran inaccessibles (Four Wikipedias to ‘black out’ over EU Copyright Directive), i diverses webs com PornHub donaran visibilitat a la votació. També hi ha accions individuals aquí: https://www.blackout21.eu/en/ A més, el 23 de març hi ha convocades diverses manifestacions a Europa a mode de protesta: https://savetheinternet.info/demos
La proposta definitiva de la directiva europea es votarà definitivament el 26 de març.
Es pot seguir el tema al compte de Twitter següent: https://twitter.com/FixIt_EU?s=15